ARXIU HISTÒRIC BLOG

NADAL 2011 18 Desembre 2011

No digueu res,falsos profetes,
ineptes governants;
poc en sabeu
del mot humil,
sincer, profund i tendre
que mou el món
i omple de llum
l’austeritat d’aquest Nadal.
I no canteu,
la vostra veu maldestra
pervertiria l’esperit
d’aquestes festes.
Deixeu que ho fem
els qui amb el cor despert
i l’ànima valenta
creiem encara en el miracle
de la persona generosa
que don la mà, acull i abraça
el seu germà més dissortat.
Joan Roca.-

LA MEVA DARRERA NOVEL·LA JA TÉ CARA 10 Desembre 2011

“Arrels de pedra”, la meva darrera novel·la, ja té fesomia concreta, i n’he pogut copsar tacte i olor tenint-la físicament entre les mans. Aquest és un plaer que no es pot explicar, cal viure’l. La presentarem passat festes al Temple Romà de Vic.
Amb aquesta obra, per a mi la culminació actual d’un llarg procés d’aprenentatge encara inacabat, rendeixo un tribut d’agraïment als meus orígens pagesos amb els quals hi tindré un deute permanent.
A la vegada, intento deixar constància d’un temps cada dia més remot que em va permetre arrelar en una terra i en una cultura  que els meus néts potser ja ignoraran. Abans que això s’esdevingui, m’he apressat a escriure-ho perquè, si volen, puguin anar a pouar en unes arrels de pedra que poden ajudar-los a conservar la memòria i els records en un futur que no puc ni tan sols imaginar.

A CASA HEM ACOLLIT UN REFUGIAT 4 Desembre 2011

Es diu Xisco i la seva peripècia hauria de fer reflexionar a alguns irresponsables.
El vam trobar al contenidor de la brossa amb gàbia inclosa, arraulit en un racó i mig mort de fred. Al començament era molt esquerp, segurament perquè no se l’havia tractat prou bé, però ara ja es deixa amanyagar i es passa estones i estones fent cabrioles i exercicis gimnàstics penjat del sostre de la gàbia.
No entenc, i més aviat em miro de reüll, tots aquests animalistes que han arribat a posar els suposats drets dels animals per davant de tota una altra colla de drets que la nostra societat encara no ha aconseguit universalitzar. No entenc, i més aviat em miro amb cara de contrarietat, les persones que es dediquen a fer petons als animals. No entenc, i més aviat em fan pena, els animals que alguns s’entesten a vestir per treure a passeig…
Però tampoc entenc, i més aviat li maleeixo els ossos, la persona que va ser capaç de llençar a les escombraries aquesta mena de boleta peluda, simpàtica i agraïda a qui hem posat per nom “Xisco”, d’ençà que l’hem acollit com una mena de refugiat a casa nostra.

TORNEM A TENIR RIUS DE DEBÒ 6 Novembre 2011

Sis dies de pluja han retornat l’alegria als rius de la plana que començaven a defallir. El Gurri, que ja ha arreplegat un bon cabal des dels vessants del Matagalls i tot el sud d’Osona, abans de deixar Vic, rep les aigües del Mèder que les recull des de Muntanyola. Després, tossut com cap altre, s’entesta a portar-les cap al Pirineu mentre la resta de rius d’aquest país s’escorren inexorablement cap al migdia. No ho aconsegueix, però, perquè al bell cor de la Plana de Vic acaba vessant les seves aigües als meandres del Ter que se les enduu ufanós. Fa goig de contemplar-lo després d’una ploguda. Ara, a més, es pot seguir uns quants quilòmetres amunt i avall passejant pel camí que hi han condicionat: cap al nord, fins al Molí del Llobet; cap al sud, fins als meandres de Benages i la Font dels Frares.

RAN DE MAR 1 Novembre 2011

Líquid desert,
creuat de fines traces
de pols incert,
m’aculls amb complaença
gronxant els meus records.

 

  

 

UNA TARDOR TARDANA I POC LLUÏDA 17 Octubre 2011

Els qui esperem pacientment l’arribada de l’esclat de grocs, ocres, teules, vermells i marrons quan comença a fresquejar, aquest any hem restat una mica decebuts. La secada, la intensa secada que patim a casa nostra, està mudant el color verd de les fulles de faig directament al marró. Costa molt trobar un indret on poder gaudir de la simfonia de colors càlids amb què ens embolcalla la tardor. Així i tot, no hem desaprofitat el bon temps d’aquest cap de setmana i hem fet cap al petit paradís de Ciuret. Aquesta és la vista que hem pogut albirar des de Collfred.

PETJADES A LA SORRA 2 Octubre 2011

Segurament hi ha poques coses més efímeres que unes petjades damunt la sorra humida que de seguida les onades s’apressen a esborrar. Però tenen un encant especial. Avui hem anat a passejar per la platja d’Empúries i no he pogut resistir la temptació d’immortalitzar la imatge fugaç de l’empremta dels meus peus. El tacte suau i humit de la sora, l’oratge esbullant els quatre cabells que encara no han gosat fugir, l’aire net omplint el pulmons… Tot plegat, una bona manera de carregar energia per fer front a la tardor. Hem deixat l’estiu enrere  sense gairebé adonar-nos-en.

ESCOLA EN CATALÀ 24 Setembre 2011

Tinc l’enorme honor de pertànyer al claustre de mestres d’una escola que, abans i tot de començar a parlar d’immersió, ja va decidir l’any 1977 que la llengua vehicular única de tot l’ensenyament seria la catalana. D’ençà han passat 34 anys i, quan ens pensàvem que aquest era un tema resolt i tancat, si més no a la nostra comarca, resulta que ens diuen que anem molt equivocats, que això que hem fet durant tres decennis llargs és poc menys que un delicte, un atemptat als drets fonamentals d’un estat de “dret” que començo a percebre com a molt “tort”.
Fet i fet, potser no ens hauríem d’amoïnar gaire,  fer l’orni i anar fent la viu-vi… Com a mestre de català, ningú no em vindrà a demanar que faci les classes en l’idioma de Cervantes i, si faig classe d’alguna altra matèria, no crec que ningú vingui a comprovar el meu nivell de domini d’una llengua que respecto però que no penso usar mai per explicar res als meus alumnes. Potser fer-se l’ingorant, fer com qui ve de l’hort seria el més assenyat, però no crec que sigui el que ens convé. Ja n’hi ha prou de tocar el voraviu (per no dir una altra cosa que podria ferir la sensibilitat d’algú).
Que hi hagi algú que, emparant-se en els mecanismes d’un estat de “dret” (que ja he dit que va de tort), presenti demandes  irracionals, extemporànies i busca-raons, no ens ha d’estranyar perquè el món està ple de torracollons (en llenguatge d’en Pla). Però que aquests reclamin els seus drets democràtics i la justícia els faci cas, ja supera tot el que ens quedava per veure. Senzillament, cal ignorar-los. Els agrada la justícia? Demanda per demanda. Jo proposaria presentar una demanda per atemptat a la llengua i la cultura del país. Tenint en compte la velocitat a què van aquestes coses burocràtiques, potser estic de sort i la dinyo abans que un jutge torra-collons (que d’aquests també n’hi ha) em digui que no tinc cap raó i a més he de fer-me càrrec del cost del judici.
I encara podem fer una altra cosa: unir-nos a la campanya de
www. escolaencatala.cat
No sé si servirà de gran cosa, però si som molts, ens llevem d’hora, remem en la mateixa direcció…

AIGUAMOLLS MOLT POC MOLLS 26 Agost 2011

Veníem d’un considerable desencís en comprovar la pràctica dessecació de Gallocanta i volíem veure ocells tant sí com no. La solució més propera són sempre els Aiguamolls de l’Empordà. Hi hem anat cap al tard, potser no tan tard com hagués calgut, però hem pogut avistar alguns ocells: fotges, cames llargues, ànecs coll-verds, un parell de cullerots, un cabusset, un parell de cigonyes i la mitja dotzena de martinets que apareixen a la imatge. Aquest espai natural, malgrat que les llacunes més properes al Cortalet són completament seques després de més d’un mes sense ni una gota d’aigua, segueix sent atractiu i recomanable per al passeig.

UN VOLTOR RELATIVAMENT MANYAC 12 Agost 2011

A les parets de l’engorjat que el riu Mesa ha tallat al seu pas per Jaraba hi ha un munt de nius de voltor. És un paisatge corprenedor per viure’l amb tranquil·litat en un dels balnearis que hi ha a la zona i que respiren un aire noucentista posat al dia que invita al repòs. És aquí on he tingut l’oportunitat de contemplar un voltor a quatre passes, just al costat del camí per on passejava. Mai n’havia vist cap de lliure des de tan a prop. Malgrat que he provat d’acostar-m’hi a poc a poc i en actitud el màxim d’amistosa, no m’ha deixat apropar a més de 4 o 5 metres. Així i tot, tenir a tocar i en llibertat un ocellot d’aquesta mida resulta prou emocionant.

L’ENCANT DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA 4 Agost 2011


La simplicitat de formes, la humilitat de les línies, l’austeritat de l’ornamentació, l’ambient de recolliment de convida a la reflexió, la pau i la senzillesa que traspuen les pedres… Podria afegir una altra bona mitja dotzena d’elements, però ho deixaré aquí. No sé què té el romànic que m’atreu d’una manera especial i em convida a trobar-me a mi mateix, una tasca de vegades prou complicada. A Sant Benet de Bages hi trobem aquests elements, sàviament combinats amb una passejada per mil anys de la nostra història.


MÉS ARBRES MONUMENTALS 25 Juliol 2011

A Espinelves hi trobem l’arborètum de Masjoan: una col·lecció de sequoies, cedres, avets i tuies centenaris. Quan passeges sota aquests arbres monumentals, la majoria amb més de 40 metres d’alçada,  acabes sentint-te tan poqueta cosa com quan contemples la immensitat de l’univers en una nit estelada d’estiu. Si, a més a més, veus aparèixer entre les capçades dels arbres la silueta del campanar romànic, la imatge acaba esdevenint perfecta.


CASTANYERS MONUMENTALS 25 Juliol 2011

El camí que porta de Viladrau a l’ermita de l’Erola, i des d’aquí a Sant Segimon, travessa una fageda espectacular, d’aquelles que encomanen pau i eixamplen l’esperit. És un d’aquells trajectes apte per a tothom qui vulgui caminar unes quantes hores deixant-se embolcallar per la natura i gaudint a cada revolt obert d’un paisatge privilegiat. Nosaltres ens quedem amb la imatge dels castanyers monumentals que flantegen el camí just en passar l’Erola. No puc evitar pensar que ells van tenir el privilegi de conèixer en primera persona en Joan de Serrallonga, el llegendari bandoler que hem acabat convertint en un mite.


PAISATGES DE LA BATALLA DE L’EBRE 2 Juny 2011

Hem visitat el Museu de Gandesa i els paisatges de la Batalla de l’Ebre. Volia acostar-m’hi un cop més amb la intenció de viure de prop els escenaris d’una barbàrie esdevinguda fa poc més de setanta anys. Els llibres d’història a què vam tenir accés de joves silenciaven tot el que havia passat en aquest període i, de més grans, hem hagut d’anar espigolant d’aquí d’allà per confeccionar-nos una memòria històrica que ens volien amagar.
Corprenen les imatges, els objectes, les trinxeres i les runes de Corbera. Tot el que puguem fer per lluitar contra l’oblit i, de vegades, contra la tergiversació dels fets, serà de vital importància per al futur. Això cobra especial sentit quan llegeixo la infame biografia del dictador que sota la responsabilitat de la Real Academia de Historia sortirà publicada al “Diccionario biográfico español”.
Estic treballant en una nova proposta dramàtica que vull situar en una trinxera de la Serra de Cavalls. Tot allò que aquests dies he copsat procuraré reflectir-ho en les escenes que vaig trenant, fent, refent, ampliant… Serà la meva humil contribució a la lluita per mantenir viva una engruna de la poca memòria històrica que hem sabut recuperar salvant-la de l’oblit a què la voldrien condemnar els qui tots sabem.

EL CLUB DE LECTURA DE TONA 5 Maig 2011


L’experiència m’ha permès compartir i contrastar opinions durant una hora amb un grup de lectors del meu llibre “Aquell capvespre”. En aquest exercici m’estrenava, i haig de reconèixer que va ser una trobada molt profitosa, amable i gratificant. Em va permetre copsar els elements que cadascú, com a lector del relat, havia escollit per la seva significança, tant a nivell personal més íntim com a escala global de la trama. En aquesta línia, em va sorprendre que un dels participants hagués reconegut la biblioteca que es descriu a la novel·la com una imatge de l’edifici de la Biblioteca Caterina Figueras que ens acollia en la trobada. No era la meva intenció en escriure el relat, però haig de confessar que els dos edificis tenen semblances suficients com per poder-los relacionar.
Vaig aprofitar per confessar-los algunes influències de les obres d’autors que tinc molt propers i també alguns petits secrets de la confecció del relat. En aquest sentit vaig comentar-los la meva admiració pels contes de la Mercè Rodoreda (un homenatge a la qual podria perfectament establir-se amb els tres relats curts incorporats a la trama), el reconeixement a la prosa de Salvador Espriu (de qui he copsat els verbs en pretèrit imperfet) i un petit agraïment a Manuel Vázquez Montalbán en forma d’una recepta de cuina com les que ell incorporava a les seves novel·les.

“Aquell capvespre” al Club de Lectura de Tona 22 Abril 2011


El Club de Lectura de la Biblioteca Caterina Figueras de Tona ha escollit el meu llibre “Aquell capvespre” per parlar-ne aquest mes. No cal dir que em fa molta il·lusió i que per a mi serà una nova experiència. Quan escrius un relat, no saps si te’l publicaran; si te’l publiquen, no saps qui l’acabarà llegint… Ara tindré el privilegi de poder compartir opinions, reflexions i idees amb un grup de lectors i lectores d’un text que, si us he de ser franc, he hagut de tornar-me a llegir perquè ja començava a oblidar-ne detalls importants.



TENIM UN NOU AMIC A LA TERRASSA 10 Abril 2011


Des que ha començat el bon temps, al roure que tenim plantat en una cantonada de la terrassa i que ja comença a treure les noves fulles, hi acostuma a venir un verdum. Sembla que s’ha acostumat a la nostra presència i ens fa companyia amb els seus refilets mentre dinem. De vegades aquests petits miracles són precisament els que m’ajuden a mirar el món amb una mica d’optimisme.


Qui m’havia de dir que seria capaç d’escoltar un CD sencer de música més que heavy? 9 Abril 2011


Quan l’Eloi me’l va donar (i amb aquest ja van tres), vaig pensar que, després d’una audició fragmentada, acabaria els seus dies al prestatge dels cedés de músiques “rares”.
Doncs aquesta vegada ha estat diferent. Reconec que un producte artístic amb implicació d’un fill segurament té més possibilitats de motivar una crítica benvolent  que no pas un  altre que t’arribi sense cap element emocional afegit.
D’entrada, el títol (”DAWN’S DEATH TO DUSK”), a un pseudopoeta lletraferit el convida a interessar-se pel missatge, malgrat que la llengua anglesa sempre l’he tinguda una mica entravessada. Sigui com sigui, la figura retòrica que combina l’alba i el crespuscle, em va interessar.
Més enllà de possibles consideracions sobre el missatge que es pugui extreure del fil argumental de les lletres, que estableixen una trama èpica ben travada, però amb un lirisme molt allunyat del que tinc acostumat, he de dir que el text m’ha sorprès agradablement.
Pel que fa a la música, haig de reconèixer que hi ha fragments interessants, que conviden a tornar a escoltar-los, potser pel fet que una oïda acostumada a estètiques més melòdiques sempre tendeix a buscar frases musicals més adients al bagatge cultural que duc a l’esquena.
Que tingueu molta sort! Estic convençut que aquest és només el primer esglaó del camí definitiu que heu emprès. Enhorabona, CUT THE END! A mi també m’agradaria tallar el final d’algunes coses, potser per això acostumo a deixar desenllaços oberts als meus relats.

“Senet de Llac”, un relat seleccionat per als premis ICTINEU 2011 5 Març 2011


LA LLUNA EN UN COVE ha seleccionat un relat fantàstic meu per participar als premis Ictineu 2011. “Senet de Llac” és l’únic text que he escrit amb voluntat de tastar la temàtica fantàstica i el van publicar al número 17 d’aquesta revista mensual de relats de ficció. Presenta de forma mítica l’origen d’un indret que podria situar-se perfectament a la Plana de Vic.




VALLDEMOSSA 2011 5 Març 2011



Més de 38 anys separen les dues imatges. Retornar a Valldemossa ha estat com una mena de viatge al passat en el túnel del temps. Tots aquests anys només han servit perquè fessin desaparèixer el carrincló pom de flors amb llaçada inclosa i tanquessin la caixa del piano de Chopin per protegir-lo de la pols. Els quadres fixats a la paret són els mateixos, l’atmosfera decadent de l’espai, que podrien haver posat al dia gràcies a les aportacions de 8,5 € de l’entrada, és idèntica… S’han limitat a situar una tanca de cordó per dissuadir els tafaners que tenim una tendència innata a mirar amb els dits. Comparo les dues imatges i m’adono que el pas del temps ve determinat bàsicament per l’absència de cobertura capil·lar de la meva closca.

TALLER DE POESIA A L’ESCOLA 26 Febrer 2011


Una de les activitats programades a l’escola dins el “Dia de les Arts” consistia en un taller de poesia i me’n van encarregar la preparació. Això de la poesia d’entrada no és un tema que emocioni especialment els nois i noies d’ESO, però valia la pena assumir el repte .  El taller va durar un parell d’hores i durant aquesta estona una dotzena de futurs poetes i poetesses van enginyar textos com aquest…
I ara, en la meva consciència,
queden els teus records:
aquell dia de neu que,
guaitant pel finestral,
el teu somriure còmplice
va temptar els nostres llavis
que es van tocar per uns instants. 
Ja ho veieu… Pinta força bé. I això que era només un exercici de poesia de l’atzar, confegida a partir de mitja dotzena de mots que la sort havia escollit d’entre una trentena!

PRESENTACIÓ DE LA “VERDETA” A TONA 19 Gener 2011


Presentar el llibre a la meva escola ha estat un fet especialment emotiu per diverses raons. La primera la vaig esmentar durant la presentació i girava al voltant de l’agraïment que he de manifestar a la institució que m’ha permès anar aprenent a fer de mestre durant més trenta-dos anys. La segona seria el contacte constant amb els nois i noies de l’escola, que m’ha proporcionat elements per anar aprenent a escriure i evolucionar fins a configurar un estil més o menys propi. La tercera consisteix en el fet que presentàvem una feina d’equip, realitzada per tres persones que treballem a l’escola, i això era una novetat per a mi. La quarta la trobo en l’assistència de pares i mares, exalumnes, alumnes actuals i companys de feina d’altres escoles. Quan t’adones que “totes et ponen”, que tens una immensa sort, que estàs envoltat de persones que et valoren i t’animen a seguir escrivint, què pots dir? NOMÉS GRÀCIES.

QUAN LES PEDRES PARLEN 8 Gener 2011


De vegades fem quilòmetres i quilòmetres per anar a omplir-nos els ulls amb joies naturals o arquitectòniques que tenim lluny de casa i ens oblidem que a la cantonada en podem trobar algunes que no tenen res a envejar-los.
Hem anat a Sant Pere de Casserres. De fet no fa gaire que ja hi vam ser, però un dia assolellat a ple hivern ens ha convidat a repetir l’experiència. El paisatge, l’indret, la vegetació i el monument el fan únic. En la pau d’aquest humil claustre, redescobrim l’autèntic sentit del monestir romànic, sense pretensions. Les pedres ens parlen d’un temps pretèrit en què es va forjar el nostre país. Faríem bé d’escoltar-les, potser hi trobaríem algun consell per redreçar aquesta mena d’atzucac on ens ha anat abocant la inconsciència col·lectiva.

La Biblioteca JOAN TRIADÚ de Vic ha acollit la presentació de “VERDETA VOLIA VOLAR” 24 Desembre 2010

Presentar un llibre en societat és sempre una experiència il·lusionant i engrescadora. Em segueix aportant les mateixes sensacions que la primera vegada, quan vam oferir “Demà encara volaran les orenetes” a la Llibreria La Tralla de Vic, fa dos anys i mig.
Però aquesta vegada hi havia dos elements nous que convertien l’acte en especialment emotiu. L’edifici de la biblioteca havia estat la meva primera escola, ara ja fa gairebé mig segle. Això em va permetre fer una breu introducció recordant aquells meus anys d’infant babau que venia de pagès i començava a veure el món per un forat. L’altre aspecte significatiu consistia en el fet que presentàvem un treball d’equip. Comptar amb la companyia de la Montse i la Marta a l’hora de parlar, reconforta.


Encara voldria afegir-hi una altra consideració: la petita representació que van fer l’Ariadna, en Ferran, la Júlia i la Míriam. Treballar colze a colze amb els alumnes a qui acompanyo en el seu creixement personal suposa una enorme satisfacció i em fa creure una mica més en el meu treball de mestre.

A tots, moltes gràcies pel vostre treball amb la voluntat i el compromís de repetir l’experiència en un nou projecte.
A tots els assistents, el meu agraïment més sincer per voler-nos fer companyia en un dia tan important per a tots nosaltres.
http://www.eltoll.cat/search/label/Not%C3%ADcies

Ja ha sortit “Verdeta volia volar” 17 Desembre 2010


Des d’avui el podeu trobar a les llibreries. Dijous vinent dia 23 el presentarem en societat. Serà a les 6 de la tarda a la Biblioteca Joan Triadú de Vic. Hi participaran un grup de nois i noies de 2n d’ESO de l’Escola Vedruna-Tona que faran una petita representació. També hi direm alguna cosa els tres responsables del llibre: la Montse Vilaró, que ha fet les il·lustracions; la Marta Mercader, autora de la part didàctica; i jo mateix, que un bon dia em vaig inventar la història i la vaig escriure.
Un agraïment especial a en Miquel Àngel Pérez (Editorial El Toll), que ha cregut en el nostre  projecte i s’ha avingut a editar-lo. Us deixo aquest enllaç per si hi voleu fer un cop d’ull.
http://www.eltoll.cat

IMATGE NADALENCA 8 Desembre 2010


En un buscall
trobem un vell amic:
és el tió,
sofert company de gresques,
humil i generós.


38 anys més grans, més espontanis, més lliures… 29 Novembre 2010

Ens vam arribar a aplegar 26 dels que sortíem a la foto. Tot un èxit de convocatòria tant de temps després. Si compareu les dues fotografies, hi trobareu moltes coincidències… El temps passa, els cabells van fugint de mica en mica, a la pell s’hi van llaurant els solcs de l’experiència, però les fesomies resten a la memòria. Al cap de poca estona del retrobament, vas descobrint el gest, la mirada, la ganyota i el posat que els anys traïdors no han sabut esborrar.

En aquest enllaç hi trobareu un poema/crònica de la trobada.
Crònica d’un retrobament en blanc i negre

38 ANYS DESPRÉS, ENS RETROBEM 15 Novembre 2010


En Toni Anglada, en Pep Castanyer, en Joan Franch i en Jaume Petit han organitzat una trobada d’exalumnes de La Salle: dels que vam acabar el batxillerat el 1972. La majoria de nosaltres no ens hem tornat a veure d’ençà. No sé què s’acostuma a fer en aquestes trobades, però suposo que compartirem records que fa temps que es troben difuminats en la memòria remota. Tornar a trepitjar l’escola m’imagino que ens transportarà al passat, com un viatge amb la màquina del temps…

IN MEMORIAM, 28 d’octubre de 2010 8 Novembre 2010


Cloure les parpelles
damunt les mortes nines
i endur-te
tota la llum d’aquesta plana
i quatre brins de boira
de la nostra tardor
que tot just ara despuntava:
un auster bagatge
que s’adiu al punt de senzillesa
amb què sempre has viscut
i has sabut encomanar-nos.
Gràcies, pare!

“PENOMBRES” A LA CANAL 11 Octubre 2010

Dissabte passat al vespre un centenar llarg de persones van assistir a la darrera de les representacions de l’Espardenya Teatre.

El bon amic Pep Castanyer en va fer un reportatge fotogràfic que podeu consultar en aquesta adreça:
Accedir a l’àlbum



NOVA REPRESENTACIÓ DE “PENOMBRES” 7 Octubre 2010

Dissabte dia 9 d’octubre a les 10 del vespre L’ESPARDENYA TEATRE farà una nova representació de “PENOMBRES” a la sala LA CANAL de TONA.
Us deixo aquest enllaç per si desitgeu més informació.
Veure el programa de mà

CALLDETENES. PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2010 23 Setembre 2010

M’han demanat que fes el pregó de la Festa Major d’aquest any. No cal dir que ho he acceptat amb tota la il·lusió del món. Fet i fet, el meu “poble” és Calldetenes: hi vaig néixer, m’hi van batejar, hi vaig fer la primera comunió, hi vaig viure fins als deu anys, hi vaig tornar amb més de trenta a l’esquena, hi he viscut durant vuit anys, m’hi he casat…

Per a mi és tot un honor que s’hagin fixat en mi per poder exercir de pregoner de la seva festa gran. M’ha sortit un text una pica poca-solta, la veritat sigui dita, però l’he fet versificat i almenys d’aquesta manera potser tindrà una mica de valor afegit.
Us el deixo en aquest enllaç per si hi voleu donar un cop d’ull.
Veure text del pregó


JOSEP PLA 22 Agost 2010


Al paratge natural de “El Fai” vaig tenir una efímera trobada amb el mestre Josep Pla. El vaig interrogar arran de la seva perillosa i tossuda relació amb el tabac. Només en vaig obtenir una resposta: “Collonades!”





POSTA DE SOL A NAZARÉ 22 Agost 2010

L’espectacle del sol colgant-se damunt l’Atlàntic és un poema per si sol, no hi calen paraules!



Nova representació de “PENOMBRES” 8 Agost 2010

El proper diumenge dia 22 d’agost, a 2/4 de 10 del vespre podrem tornar a gaudir de la representació que en farà “L’Espardenya Teatre”. En aquest cas serà a Taradell, al Centre Cultural Can Costa i Font. Serà una única representació que s’inclou dins els actes de la Festa Major.

MOLTES SENSACIONS NOVES EN POCA ESTONA  3 Juny 2010

 L’estrena de “Penombres” em va portar un cúmul de sensacions: el mateix neguit que movia tots els amics de l’Espardenya Teatre abans d’obrir el teló, la il·lusió d’una nova experiència, la resposta del públic ficant-se dins l’obra, la força que transmetien les tres actrius principals i que arribava a raig fet a la platea, la llàgrima que s’escolava galta avall una fila de butaques rera meu, els aplaudiments finals que van començar tan bon punt la M. Àngels va fer el darrer crit, les paraules de la Mercè reflexionant sobre el fet teatral, el regal d’un ram a ple escenari, la impossibilitat de trenar quatre frases mig intel·ligents quan et deixen el micro, les paraules sempre indulgents dels amics i coneguts que van assistir a l’estrena…
Massa sensacions per poder-les resumir en una simple entrada de bloc!
A tots, el meu més sentit agraïment:
a en Jaume, la M. Àngels, la Mercè, les dues Montses i l’Albert per la posada en escena més digna que podia haver imaginat;
a tots els de l’Espardenya, especialment en Pep i en Joan que van patir els nervis des de la cabina de tècnics;
a tots els que vau assistir a l’estrena, per haver-nos volgut fer companyia en un esdeveniment tan important per a tots;
i als Amics del Teatre Zorrilla de Badalona, que vau apostar per aquesta obra d’un principiant i també vau voler compartir amb nosaltres aquesta apassionant experiència.

“Penombres” a punt d’estrenar-se 16 Maig 2010


“L’Espardenya Teatre” de Calldetenes ja ha encarat la recta final dels assajos abans de l’estrena que es farà el proper diumenge dia 30 a les 7 de la tarda.
Podeu trobar més fotografies dels assajos al seu facebook.
I més informació al web de Calldetenes.
http://calldetenes.cat/index.php?p=noticia&id=1287156570




“La Lluna en un Cove” em publica un relat 10 Maig 2010


La publicació mensual en llengua catalana “La Lluna en un Cove” inclou en el seu número 17, el corresponent a aquest mes de maig, un relat meu encara inèdit. Es tracta d’un text de temàtica fantàstica, però potser no tant. Ha representat un nou experiment en aquest meu camí constant d’aprenentatge. Massa avesat a relatar històries realistes, en aquesta ocasió he procurat deixar volar la imaginació.
Podeu trobar més informació a: www.lallunaenuncove.cat



Un haiku a la cartellera de l’escola 27 Abril 2010

Les mestres de cicle superior em van demanar un petit poema per completar el mural del seu passadís. El text se’m va acudir en contemplar la bonica composició que havien realitzat els nois i noies.

Petons vermells
al camp daurat d’espigues
que el vent pentina. 

ENTREVISTA A COMRàdio 30 Gener 2010

Parlar amb en Miquel Giménez és un veritable plaer. No importa el tema, la conversa sempre es va desgranant amb una espontaneïtat que et fa oblidar per complet que ets davant d’un micro.
Us poso l’enllaç del fitxer de so de l’entrevista.
http://www.comradio.com/flash/guardar/guardar.asp?id=http://podcast.comradio.com/P_30012010_332_2.mp3

Entrevista a COMRàdio 24 Gener 2010


Si el proper dissabte, dia 30 de gener, us avorriu i no sabeu què fer a la tarda, a partir de les 5 podeu escoltar el programa de COMRàdio “Digues COM!”. Tindrem una xerrada (no sé si se’n pot dir entrevista) amb en Miquel Giménez. Parlarem de la feina de mestre, de la d’escriptor i, sobretot, del llibre que acabo de presentar: “Concert per a ploma i veus trencades”. Us afegeixo l’enllaç per si a l’hora del directe esteu ocupats i més endavant us voleu descarregar el fitxer de so.
http://www.comradio.com/flash/index.asp?anchor=&programa_detall=&data_prog=&id_cerca=&cerca=

LA DARRERA PRESENTACIÓ, A BARCELONA 20 Gener 2010


El dia 19 de gener, amb un mes de retard sobre el que teníem previst, vam presentar el llibre a la Llibreria Bertrand de Barcelona. L’espai és preciós, acollidor i ampli, potser massa si tenim en compte l’escassa audiència que vam despertar. L’acte va resultar d’allò més emotiu i l’Alba i la Gemma van brodar les seves interpretacions musicals. En Pep va recitar els poemes escollits amb tant d’encert que va aconseguir fer-nos-els “sentir”. Vam comptar amb la presència d’en Xesús Gonzàlez, autor de la traducció al gallec del poema “Navegar” que també apareix al poemari relatiu a la Costa da Morte.

Presentació del llibre a Barcelona 7 Gener 2010

Dimarts dia 19 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, presentarem “Concert per a ploma i veus trencades” a la Llibreria Bertrand (Rambla Catalunya, 37)  de Barcelona.
Introduirà l’acte en Manel Subirats, l’editor de Setzevents. En Pep Simon posarà la seva veu a l’hora de recitar alguns poemes. Comptarem amb la música en directe de l’Alba Roca i la Gemma Romeu.


NADAL 2009 23 Desembre 2009

Si fos el cas que en alguna d’aquestes nits tan fredes,
en qualsevol indret poc avinent, sense aixopluc,
us desvetllés el plor desconsolat d’algun infant,
feu-m’ho saber cuita-corrents, potser és un nou missatge
i en aquests temps avars i escarransits n’anem mancats.
Si fos el cas que fent camí per aquestes contrades
us arribés als ulls espurnejants un nou estel,
i sentíssiu a la pell un lleu tel d’esgarrifança,
truqueu-me de seguida, potser encara sóc a temps
de viure enmig d’un món hostil un signe d’esperança.

                                                      JoanRoca.-

La presentació del llibre a Tona, un acte senzill, íntim i emotiu 6 Desembre 2009


Gràcies, Alba i Gemma, per saber crear un ambient tan especial amb la vostra música.
Gràcies, Guillem, Judit, Pol, Carla, Elisabet, Cristina i Marina per posar la vostra veu a la meva poesia i dotar-la de la calidesa que vau saber donar-li. Gràcies també a en Pol i l’Àlex, per la vostra implicació i perquè us van trobar a faltar.
Gràcies, Anna, per garantir el correcte funcionament de la part tècnica d’imatges.
Gràcies a tots els qui ens vau voler fer companyia. La poesia, en moments com els que vam viure durant la presentació,  té tot el sentit del món.
Deia Gabriel Celaya: “La poesía es un arma cargada de futuro”. Divendres entre tots plegats ho vam saber demostrar.

UNA ALTRA PRESENTACIÓ A TONA 19 Novembre 2009



El llibre “CONCERT PER A PLOMA I VEUS TRENCADES”  també serà presentat a Tona. Ho farem a la Biblioteca Caterina Figueras el proper divendres dia 4 de desembre. M’hi ajudaran: en Manel Subirats, editor; en Guillem Buscà, la Judit Molas, en Pol Pla, en Pol Puigdollers, la Carla Castany, l’Eli Calvet, la Cristina Suriñach, l’Àlex Martin i la Marina Tubau, que llegiran els textos; i l’Alba Roca i la Gemma Romeu hi posaran la música.



La Dolo publica el primer relat 28 Octubre 2009


Finalment hem pogut aconseguir veure en lletra impresa en un llibre un relat de la Dolo. Ella no vol que sigui dit, però resulta que ho fa bé, amb una sensibilitat que ja voldria per a mi, amb un estil personal interessant… I en té una colla que dormen en un calaix. Hauríem d’animar-la a treure’ls a la llum. Us deixo l’adreça:
dolayay@hotmail.com
Podeu llegir-ne algun fragment en aquest enllaç.
http://www.lallunaenuncove.cat/num11.htm


“CONCERT PER A PLOMA I VEUS TRENCADES” 25 Octubre 2009

Divendres 16 d’octubre vam fer la presentació del meu primer llibre de poesia a La Tralla.
En Manel Subirats, editor de “Setzevents”, va fer una breu introducció amb algunes reflexions al voltant del moment actual de la publicació de llibres en català. Va fer esment que aquesta editorial és l’única que publica només lllibres en català i d’autors catalans.


La Mercè Cassany i en Manuel Viver van posar les seves veus a alguns dels poemes del recull “Senet de Llac”. El títol del recull és un anagrama de Calldetenes, un poble que estimo especialment perquè hi vaig néixer, i perquè hi he viscut durant una bona colla d’anys.



El meu primer llibre poètic ja és a les llibreries 6 Octubre 2009


Des de fa cosa d’un mes, el poemari té un cos físic que es pot tocar, ensumar, mirar, llegir…
Divendres dia 16 d’octubre a les 8 del vespre en farem la presentació a la Tralla. M’hi ajudaran en Manel Subirats, que n’ha estat l’editor; i la Mercè Cassany i en Manel Viver, de l’Espardenya Teatre de Calldetenes, que llegiran alguns poemes.
Si no sabeu on dar-la aquest dia abans del tret de sortida del cap de setmana, em faria molta il·lusió que ens volguéssiu fer companyia.


Recital poètic a Tona 14 Juliol 2009


Diumenge passat, en un espai de Tona que encara no coneixia, el jardí verdaguerià de la parròquia, Brots de Poesia va organitzar un recital poètic al qual em van convidar. Hi vaig presentar alguns del textos que apareixeran al llibre “Concert per a ploma i veus trencades”, concretament els relatius al recull “Senet de Llac”.
Però el que realment em va fer il·lusió va ser poder presentar tres joves poetes a qui he tingut el plaer, l’honor i el privilegi decomptar-los entre els meus alumnes. Qui sap si he aconseguit encomanar-los una mica de gust per la poesia! Eren la Laura Barceló, en Paul Sànchez i la Gemma Romeu.
La trobada va acabar amb l’actuació de la poetessa i rapsoda Anna Maluquer que hi va posar el punt de qualitat que ens mancava als altres.

A punt el meu primer llibre de poesia 8 Juliol 2009


Es titularà “Concert per a ploma i veus trencades” i l’editarà Setzevents.
Es tracta d’un aplec de quatre poemaris escrits entre els anys 2000 i 2004 que ja podíeu trobar a la meva web, però que ara sortiran en paper, un suport molt més agradable a la meva manera d’entendre la literatura.
Ja em perdonareu els músics per haver pres a la lleugera el terme “concert” i dotar-lo de quatre moviments, quan en realitat només n’hi sol haver tres, però d’alguna manera havia d’ajuntar els reculls. En aquest concert que us proposo hi ha un solista, la meva ploma, i tota una orquestra que voldria que fossin les vostres veus. En l’adjectiu “trencades” no hi vulgueu veure cap sentit pejoratiu; quedeu-vos amb la idea que la veu es pot trencar per molts motius: la sorpresa, l’emoció, la reflexió…
Al cap i a la fi, la meva poesia no vol ser res més que això: una invitació a la reflexió personal que tal vegada us desperti alguna emoció. Tan de bo us arribés a sorprendre en algun aspecte.
Podeu trobar més informació a:
http://www.setzevents.cat/autor_joanroca.html

UNA COL·LABORACIÓ AL LLIBRE DE TONA 2009 1 Maig 2009

Em van encarregar d’escriure alguna cosa que pogués tenir una certa consideració literària per al “Llibre de Tona” que s’edita cada any per Sant Jordi. Vaig redactar una mena d’autobiografia titulada “El mestre que va voler aprendre a escriure” on repassava alguns moments claus de la meva vida professional com a mestre i de la meva tasca com a aprenent d’escriptor. Fins que no vaig veure el llibre imprès no vaig saber que el text estava il·lustrat per en Guillem Gonzalo, un exalumne que es veu que em recordava només amb bigoti. I és ben curiós, perquè ja ni recordo els anys que fa que no m’afaito la barba.

Sigui com sigui, gràcies Guillem. Em sento força identificat amb les caricatures que has fet.

LA POESIA… una forma creativa de viure i d’explicar el món 28 Abril 2009


Durant l’acte de lliurament dels premis literaris de Tona (”La Font Morta” i “La Font del Ferro”) em van encarregar de parlar una mica sobre la meva visió personal de la poesia. Ho vaig fer a partir de fragments poètics de diversos autors, des d’infants d’educació infantil a alumnes de segon cicle d’ESO. Vaig acabar la xerrada amb referències als poetes que més han marcat la meva trajectòria i el meu estil personal: Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.
Des d’aquí, la meva més sincera felicitació a l’Anna Giralt, l’Helena Cànovas, en Pol Pla i la Gemma Romeu. No us podeu imaginar la il·lusió amb què es reben els premis literaris aconseguits pels teus alumnes!

UN NOU PREMI LITERARI 2 Abril 2009


En aquest cas, ha estat el Premi de Teatre Breu Inicia’t 2008 de Badalona. L’obra presentada es titula “Penombres” i ha estat editada per l’Ajuntament de Badalona.
L’associació Amics  del Teatre Zorrilla, entitat convocant del certamen, es compromet també a promoure la representació de l’obra, un esdeveniment que tindrà lloc durant el lliurament dels premis de la propera convocatòria.
Ja us podeu imaginar la il·lusió amb què he rebut la notícia. És, de llarg, molt més del que em podia imaginar tenint en compte que amb aquesta obra m’estrenava en el gènere dramàtic.

Presentació del llibre “Entrebancs i capgirells” a Tona 17 Gener 2009

El dia 29 de gener a 2/4 de 8 del vespre, la Biblioteca Caterina Figueras ens va acollir amb els braços oberts.
Durant la presentació, que va fer la Dolo Ayats, van llegir fragments dels relats la Míriam Giménez, l’Aleix Capdevila, en Gabriel Sagalés, la Pilar Casas i en Josep Castanyer.

La Tralla va acollir la presentació del meu tercer llibre 14 Desembre 2008


Amb la participació de l’Aleix Capdevila, la M. Àngels Escalé, la Míriam Giménez, en Ferran Lluch i en Gabriel Sagalés, dissabte 13 de desembre es va fer la presentació del recull de narracions que porta com a títol “Entrebancs i capgirells”.  La introducció va anar a càrrec de la Dolors Ayats, que va voler remarcar la importància del paper dels lectors. Després de la lectura d’alguns fragments del llibre, en Jesús Aumatell va fer una breu reflexió al voltant de la seva tasca com a editor. Em vaig reservar la darrera intervenció per compartir amb tots els assistents la il·lusió que suposa per a una persona que escriu el fet de poder veure els teus mots impresos en un llibre i sentir-los llegits en el marc d’una llibreria. En definitiva, vam poder fer un “capgirell” sencer: autor, editor, llibreter i lectors que van regalar les seves veus a l’autor. A tots, MOLTES GRÀCIES.

JA PODEU TROBAR A LES LLIBRERIES EL MEU TERCER LLIBRE 22 Novembre 2008


“ENTREBANCS I CAPGIRELLS”
Es tracta d’un recull de relats breus que ha publicat EMBOSCALL EDITORIAL.
La presentació del llibre es farà a la Llibreria La Tralla el proper dissabte dia 13 de desembre a les 8 del vespre.




“Aquell capvespre” ja s’ha presentat en públic. 2 Novembre 2007

Durant aquest passat mes d’octubre s’han fet un parell de presentacions. La primera d’elles es va fer el dia 18 a Mollerussa, a càrrec d’en Ramon Rubinat, escriptor de Lleida.

La segona es va fer el dia 31 a la llibreria “la Tralla” de Vic. En aquest cas va ser en Toni Pladevall, escriptor de Taradell, qui va dir-ne quatre coses per presentar-la davant d’una bona colla d’amics i familiars que em van voler acompanyar.

I finalment, també es va presentar a Tona, a la Biblioteca Caterina Figueras.



Aquesta tardor es publica la meva segona novel·la 5 Juliol 2007


El relat amb què vaig guanyar el Premi de Novel·la curta Ciutat de
Mollerussa, que duia per títol “Cel de tardor”, serà publicat per
Pagès Editors. Les previsions són que es pugui presentar durant el mes
de setembre. Hem decidit canviar-li el títol per un altre igual de
suggeridor: “Aquell capvespre…”
Aquell capvespre…






Al cap d’un any d’haver acordat emprendre camins diferents, en Robert i la Sílvia es retroben i comparteixen el temps, els records i les seves solituds mal dissimulades.
Es tracta d’una novel·la intimista que ens introdueix pausadament en els anys de vida compartida pels dos protagonistes. Hi he dibuixat un desenllaç que us farà replantejar el punt de vista de tot el relat.

La meva primera novel·la 15 Juny 2007

El fet de poder tenir entre les mans un llibre real que he estat capaç d’escriure em causa una sensació difícil de descriure. En fi, ara ja és ben vostre. Només us demano que sigueu tan amables de fer-me saber què en penseu, aquells que us l’hàgiu llegit, per descomptat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada