LA TERRA ASSEDEGADA

A la Plana de Vic, des del 4 de juny, només han caigut 25 mm. d'aigua. Aquest és un fet excepcional, perquè en els 12 anys que enregistro dades meteorològiques, la mitjana d'aquest període ultrapassa de molt els 125 mm. Comencen a fer llàstima els turons de la plana plens de roures amb les fulles ressecades, incapaços de mantenir-se amb la poca humitat que poden aspirar del subsòl.

Avui, durant l'habitual excursió matinal en bicicleta d'aquests dies, m'he aturat a fotografiar aquest espai de conreu. Si us hi fixeu bé, podreu veure-hi un parell de corbs pasturant enmig dels terrossos que l'estripadora ha arrencat del camp de blat segat el mes passat. Aquests ocells solen ser indici de mals averanys. Sigui com sigui, el paisatge presenta quelcom de desèrtic, polsegós, que pot il·lustrar perfectament els efectes d'aquest implacable període de secada en els conreus de la Plana.

VEURE EL PRIMER RAIG DE SOL

Des de la terrassa de casa, a banda d'esplèndides postes de sol damunt els turons de Gurb, vigilades pel campanar romànic de la catedral, també es poden veure sortides de sol prou interessants. Aquests darrers dies d'estiu m'hi he avesat i us ho recomano. Cal llevar-se d'hora, pels volts de les set, però l'esforç de posar els peus a terra es veu compensat. D'altra banda ja portem molts dies de vacances i, allò que se'n diu cansat, no me'n sento gens, per tant puc matinar sense que aquest fet m'afecti els bioritmes bàsics.

L'espectacle varia molt depenent de la quantitat de núvols que guarneixen el sol damunt les Guilleries: apareixen escenaris barrocs amb il·luminacions càlides, espais turmentats de gris amb llum freda i quadres minimalistes amb un simple disc d'argent retallat damunt una fina línia irregular que separa el cel grisenc de la terra encara fosca. Què devien pensar els primers humans que van assistir a aquests espectacles naturals? Com ho devien viure?

SORTIDA DEL SOL DAMUNT EL MAR

A mesura que ens acostàvem a Sant Feliu, el cel clarejava i temíem fer tard a l'espectacle que havíem vingut a veure. Quan hem enfilat l'estreta carretera que puja a l'ermita de Sant Elm, l'estesa de mar lleugerament argentat per les primeres clarors s'ha mostrat esplèndid. En el moment d'asseure'ns a la barana del mirador de l'ermita, el primer punt vermell es dibuixava en l'horitzó difuminat per un lleu tel de boira. Eren encara no ben bé les 7 del matí. Cinc minuts després, l'espectacle era el de la imatge.

De vegades, llevar-se ben d'hora, ben d'hora, té el seu premi.